PARADA 4
Hotel Miramar
"L'hotel dels horrors"
Localització: Plaça Carlos Ibañez, 3
Categoria: * * * * * LX
Nombre d'Habitacions: 75
Preu mitjà per nit: 170 EUR (Classic Room), 270 EUR (Deluxe Room), 320 EUR (Junior Suite)
Categoria: * * * * * LX
Nombre d'Habitacions: 75
Preu mitjà per nit: 170 EUR (Classic Room), 270 EUR (Deluxe Room), 320 EUR (Junior Suite)
Antiguitat de l'edifici: 1929
Data d'inauguració de l'ampliació: 2006
Propietat: Area Property, antes Apollo (EEUU)
Arquitecte: Óscar Tusquets
Propietat: Area Property, antes Apollo (EEUU)
Arquitecte: Óscar Tusquets
Cost de la remodelació: 45 milions d'euros
Restaurant durant la Segona Gran Exposició, estudis televisius de TVE des de 1959 fins a 1983, l'edifici havia caigut en l'oblit fins la seva venda a la cadena AC Hotels per la seva reconversió en un hotel de luxe. L'Hotel Miramar s'inaugurà finalment el 2007, amb un projecte d'Óscar Tusquets, el mateix arquitecte del Hotel del Palau, conservant únicament la façana de l'edifici antic, "una raó més romàntica que altra cosa" segons ell mateix. El projecte va tenir des de l'inici molts elements polèmics: es va construir sobre terrenys municipals qualificats de zona verda i segons algunes AAVV es va realitzar ocupant una part dels jardins Forestier.
La seva presència a Montjuïc no pot passar desapercebuda: és la primera cosa que es pot veure mirant la muntanya tot i que la intenció declarada per l'arquitecte Tusquets fou intentar mimetitzar amb la natura fent-lo pintar de cap a peus de color verd militar. I això, no pas per intentar que la seva presència destaqués menys, sinó per tal de que, segons paraules del propi Tusquets: "la nova part sigui un tros més del bosc de Montjuïc".
L'Hotel però, acabà tant malament com era de preveure donats els pressupostos. Dos anys després de la seva remodelació i posada en funcionament l'Aareal Bank va embargar-lo juntament amb l'hotel de La Florida al grup Apollo a causa d'un impagament de 70 milions d'euros. L'Ajuntament de Barcelona, copropietari del Hotel, va acabar venent per 1 miserable euro el 10% de la seva participació, argumentant tenir "bones raons" per fer-ho, tal com va declarar el Tercer Tinent Alcalde Jordi William Carnes.FONTS:
El edificio Miramar de Montjuïc renace como hotel de lujo
(El País, 1 de enero de 2007)
La banca embarga La Florida y Miramar, dos de los hoteles señeros de Barcelona
(La Vanguardia, 4 de setiembre de 2009)
El ayuntamiento pierde dos millones en el hotel Miramar
(El País, 1 de enero de 2007)
CASTELLANO:
Hotel Miramar
"El hotel de los horrores urbanisticos"
Dirección: Plaza Carlos Ibañez, 3
Categoría: * * * * * LX
Habitaciones: 75
Precio de una habitación el 10 de juliol: 170 EUR (Classic Room), 270 EUR (Deluxe Room), 320 EUR (Junior Suite)
Data inauguración: 1929 (Construcción) 2006 (Ampliación)
Propiedad: Area Property, antes Apollo (EEUU)
Arquitecto: Óscar Tusquets
Categoría: * * * * * LX
Habitaciones: 75
Precio de una habitación el 10 de juliol: 170 EUR (Classic Room), 270 EUR (Deluxe Room), 320 EUR (Junior Suite)
Data inauguración: 1929 (Construcción) 2006 (Ampliación)
Propiedad: Area Property, antes Apollo (EEUU)
Arquitecto: Óscar Tusquets
Coste de la operación: 45 millones de euros
Restaurante durante la Segunda Gran Exposición, estudios televisivos de la TVE desde 1959 hasta 1983, el edificio había caído en el olvido hasta su venta a la cadena AC Hotels para su reconversión en hotel de lujo. El Hotel Miramar se inauguró finalmente en 2007, con un proyecto de Oscar Tusquets, el mismo arquitecto del Hotel del Palau, conservando solo la fachada del edificio antiguo, “una razón más romántica que otra cosa”, según él mismo. El proyecto tuvo desde el principio muchos elementos polémicos: se construyó sobre terrenos municipales calificados como “zona verde” y según algunas AAVV se realizó ocupando una parte de los jardines Forestier.
Su presencia en Montjuïc no puede no pasar inadvertida: es la primera cosa que se ve mirando a la montaña a pesar de que la intención declarada del arquitecto Tusquets fue intentar mimetizarlo con la naturaleza haciéndolo pintar todo de verde militar, no tanto para que su presencia destacara menos, sino porqué, según las palabras del arquitecto “la parte nueva sea un trozo más del bosque de Montjuïc”.
L’Hotel acabó mal, como era de imaginar dados los presupuestos. Dos años después de su remodelación y puesta en marcha el Aareal Bank lo embargó junto a otro hotel, La Florida, al grupo Apollo a causa de un impago de 70 millones de euros. El Ayuntamiento de Barcelona, copropietario del hotel, acabó vendiendo por 1 miserable euro el 10% de su participación argumentando tener “buenas razones” para hacerlo como declaró el tercer teniente de alcalde, Jordi William Carnes.
FUENTES:
El edificio Miramar de Montjuïc renace como hotel de lujo
(El País, 1 de enero de 2007)
La banca embarga La Florida y Miramar, dos de los hoteles señeros de Barcelona
(La Vanguardia, 4 de setiembre de 2009)
El ayuntamiento pierde dos millones en el hotel Miramar
(El País, 1 de enero de 2007)
Extracte de Barcelona cap on vas? De Eduard Moreno y Manuel Vázquez Montalbán (1991)
Manuel Vázquez Montalbán: Després hi ha el cas, que hem esmentat de passada, i que forma part de la memòria de la ciutat, que és l’edifici Miramar, de Montjuïc, que ha estat de tot i que finalment va ser la seu de TVE a Catalunya. Fa un temps s’hi volia fer un hotel, projecte que va ser impugnat perquè lespai públic ajardinat passava a ser jardí de l’hotel. Ara aixó s’ha aturat (Nosaltres sabem que no s’havia aturat del tot, ndr), però tampoc hi ha consciència clara de què passa. Jo suposo que, quan vinguin els Jocs Olímpics i els estrangers es passegin per Montjuïc, es trobaran davant d’un edifici que s’assembla al d’una pel.lícula de l’Anthony Perkins, estil Psicosis IV, perquè allò té un aspecte com si estigués poblat per fantasmes i mares momificades.
Eduard Moreno: En aquest cas, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, un organisme de la Generalitat, va posar entrebancs legals per laprovació definitiva, més per interessos polítics partidistes que per servir a la legalitat. Els terrenys os es vol construir l’Hotel Miramar són de titularitat municipal i estan qualificats com a “verd public” pel Pla General, i l’empresa Miramar Suites – que té, entre altes socis, Von Thyssen i Enc de Rothschild – ha projectat un hotel de superluxe, fet per l’arquitecte Ricard Bofill, que també n’és soci. L’Ajuntament, amb la seva febre thatcheriana neo-liberal, estava molt preocupat pel fet que la Generalitat no aprovés el projecte.
(...)
Però això representava privatizar tota aquella zona dels antics estudis de TVE, desviar la baixada de Miramar i deixar el gran mirador de la Barcelona marítima provatitzat per l’hotel. En síntesi, fer una espècie d’illa daurada per als grans milionaris, perquè aquest aristpocrates no estan perquè els emprenyi la gent que va menjar-se la truita per aquelles rodalies, o baixi algú de les barraques, si és que encara en queda alguna.
Manuel Vázquez Montalbán: No en queda cap.
Eduard Moreno: Bé, doncs algun turista bucòlic que se’ls coli pels voltants de l’hotel.
Manuel Vázquez Montalbán: Algun buscador de rovellons. Imagina’t que es trobi un buscador de rovellons, amb el cistell, buscant pel jardí de l’hotel del Thyssen.
Eduard Moreno: Fins i tot, es va publicar una notícia a la premsa, el 28 de desembre de 1987 – dia dels Innocents – que, curiosament, diu: “Quan es declarin inaugurats els Jocs Olímpics, xeics àrabs, financers i caps d’Estat tindran des de les seves “suites” Barcelona als seus peus”.
Eduard Moreno y Manuel Vázquez Montalbán, Barcelona, cap on vas?, El Triangle, Barcelona, 1991, pp.141-142.
