PARADA 06:HOTEL BARCELÓ – RAVAL
"Una experiència de disseny enmig de la ciutat exclosa"
ADREÇA: Rambla del Raval 17-21
CATEGORIA: ****
HABITACIONS: 186
PREU: 122/190 €/nit
DATA OBERTURA: Setembre 2008
PROPRIETAT: Barceló Corporación Empresarial
ARQUITECTE: Pere Puig Rodríguez
"L'hotel Barceló Raval sembla el Challenger aparcat
de cul enmig d'un cúmul d'edificis despallussats.
La imàtge és forta: un vellet amb bastó demana a
crits que que no el desallotjin del seu pis, pel que
paga 200 euros al mes, davant la finestra d'un hotel
que costa 180 euros la nit. Tot és allí: la pobresa i
la opulència a un toc de pedra"
(LEONARDO FACCIO (SOITU.ES))Aquest hotel sorgeix en una zona de moltes controvèrsies a nivell urbà i de lluites veïnals.
Entre 1984 i 1992 es van dissenyar les grans intervencions per "l'esponjament de la densitat urbana del raval", un barri històricament estigmatitzat per la seva conflictivitat social i paradigma de la barcelona negra o subterrània: el barri xino. es van seguir les directrius del pla especial de rehabilitació integral (peri) que van projectar carles díaz, xavier sust, lluís clotet i óscar tusquets (curiosament, el mateix arquitecte de l'hotel miramar i de l’hotel del palau) i van ser executades per l'empresa mixta pública-privada procivesa en forma d'expropiacions massives, enderrocs brutals i nova urbanització. així, després d'un fort procés de degradació intencionada, s'aconsegueix una revaloritzacío del preu del sòl i l'habitatge sense precedents. el peri del raval representa un dels exemples més significatius d'europa d'urbanisme agressiu, una profunda intervenció en el teixit urbà i social per tal de renovar, dinamitzar econòmicament i pacificar socialment el barri. el finançament de les intervencions va procedir en un 80% de fons europeus de cohesió social aconseguits a través de l'ajuntament i procivesa.
En aquesta zona del raval es va intervenir en dues fases: la primera va ser la demolició d'una part del barri per obrir la rambla del raval. la segona és la tristament cèlebre operació illa robador, on van ser destruïts 50 edificis, 450 habitatges i 93 locals comercials per aixecar habitatges de protecció oficial de propietat i gestionats clientelarment per l'aavv del raval, així com la seu de la ugt, una filmoteca i un hotel de luxe: l'hotel barceló, que ha esdevingut símbol de la transformació d'un barri. i de com es busca la legitimació d'una operació urbanística que ha afectat milers de persones.
L’hotel, definit com una de les icones d'aquesta nova imatge del raval barceloní i "com un exemple d'urbanisme salvatge i mobbing descomunal que ha transcendit les nostres fronteres" (javier calvo), és un edifici de 10.000 m² de planta el·líptica i 37'5 metres d'altura, amb planta baixa i deu pisos, que ha suposat una inversió de 35 milions d'euros. conté les següents instal·lacions: gimnàs, piscina solàrium, restaurant multicultural, 4 sales de reunions amb llum natural i pàrquing cobert, per a l'ús exclusiu dels seus clients.
Així doncs, és un clar exemple de què vol dir un model de ciutat al servei dels interessos privats, una marca barcelona que ha generat enormes processos especulatius, pels quals hem perdut molts habitatges i molts antics immobles del raval han estat venuts a immobiliàries que han procedit a expulsar els veïns de tota la vida, no rendibles econòmicament. el carrer robador encara n’és un exemple paradigmàtic, amb robador 29 com una de les lluites més visibles contra l'assetjament immobiliari, però també als números 31-33, i 43 i 24..., on ha desaparegut el veïnat tradicional. a ciutat vella s'han concedit massivament llicències per a apartaments turístics i hotels (entre 2005 i 2007 es va concedir al districte una mitjana d’una llicència hotelera al mes).
Robador 29, La especulació: (http://issuu.com/gauntlet/docs/robadors_28__periodismo_de_investigaci_n )
Por un barrio digno - Fuera gentuza del Raval
Blog de Manuel Delgado, dimarts 20 de juliol de 2010
Hace un par de domingos el Col•lectiu Magdalenes y la Assemblea pel Dret a l'Habitatge VdeVivenda me invitaron a participar en la rúa que recorrió el barrio repasando alguna de las abominaciones hoteleras que han afectado la ciudad. El argumento era hacer ver que el escándalo del Hotel del Palau no era un hecho aislado y que el casco antiguo de Barcelona ha sido agredido por una serie de instalaciones hoteleras sencillamente repugnantes. Son los hoteles devastadores: Vela, Miramar, y los planeados para lo que fue el espacio Magdalenas o un solar cerca de Colón. Participaron Jordi Gascón, Zaida Muxí, Jordi Borja, Juanjo Lahuerta, Eduard Moreno y vecinos afectados directamente por esos monstruos de lujo que son todo cada uno un insulto y una ofensa para la gente que tiene que vivir literalmente a su sombra.
A mi me tocó el Hotel Barceló, en la Rambla del Raval. Es una de las intervenciones en la Illa Robadors, cuya historia siniestra ha sido explicada inmejorablemente por Joaquim Jordà en “De nens”, una película sencillamente indispensable.
Yo expliqué un rollo sobre la función excorcizadora de este tipo de actuaciones urbanísticas en una barrio de “mala reputación” como fue el antes llamado Barrio Chino. Pero, además, me había entretenido en buscar alguna cosa más que permitiera contrastar lo que era la gente del barrio –buena gente, gente honrada: putas, maricones, drogadictos, chulos…, pero sobre todo mucha, mucha gente trabajadora, mucha de ella de origen inmigrante- y la gentuza asquerosa que se hospedaba en aquella mierda de hotel. Cada entrada en ese blog era como un escupitajo en la cara de todos y cada uno de esos vecinos y viandantes que existen a su alrededor y para quienes la vida es tan dura y tan injusta.
Me metí en la primera página de crítica de hoteles que encontré. Si clicais “Hotel Barceló Raval” os aparecerá esa página y palabra que estos serán los primeros comentarios que leeréis. Estas fueron las impresiones de huéspedes del Hotel Barceló que leí en voz alta delante del hotel.
A mi me tocó el Hotel Barceló, en la Rambla del Raval. Es una de las intervenciones en la Illa Robadors, cuya historia siniestra ha sido explicada inmejorablemente por Joaquim Jordà en “De nens”, una película sencillamente indispensable.
Yo expliqué un rollo sobre la función excorcizadora de este tipo de actuaciones urbanísticas en una barrio de “mala reputación” como fue el antes llamado Barrio Chino. Pero, además, me había entretenido en buscar alguna cosa más que permitiera contrastar lo que era la gente del barrio –buena gente, gente honrada: putas, maricones, drogadictos, chulos…, pero sobre todo mucha, mucha gente trabajadora, mucha de ella de origen inmigrante- y la gentuza asquerosa que se hospedaba en aquella mierda de hotel. Cada entrada en ese blog era como un escupitajo en la cara de todos y cada uno de esos vecinos y viandantes que existen a su alrededor y para quienes la vida es tan dura y tan injusta.
Me metí en la primera página de crítica de hoteles que encontré. Si clicais “Hotel Barceló Raval” os aparecerá esa página y palabra que estos serán los primeros comentarios que leeréis. Estas fueron las impresiones de huéspedes del Hotel Barceló que leí en voz alta delante del hotel.
